Aprofitant un premi d'institut a Port Aventura.

Quan anava a segon d'ESO el professorat ens va recompensar la nostra bona actitud durant tot el curs amb una excursió a Port Aventura.

Recordo que vam haver de matinar d'hora per poder agafar l'autocar tots i poder arribar a temps a Tarragona, ja que es trigarien unes quantes hores per arribar-hi allà. Els professors ens van donar uns dossiers amb un mapa de Port Aventura i regles que vam haver de seguir per part dels professors. A la poca estona d'haver esmorzat tots, van venir els autocars a les 9 i vam posar rumb al viatge que tant desitjàvem fer. Trigaríem unes 3 hores a arribar allà així que molts dels meus companys es van posar a dormir i els que estàvem desperts parlàvem dels recorreguts que ens agradarien fer un cop arribéssim allà.

Quan havíem arribat cap a les 11 i mitja al nostre destí vam agafar les nostres motxilles i ens vam posar en rotllana perquè repasséssim les pautes. Primer ens van posar les polseres per poder entrar al parc, ja que les entrades ja estaven pagades, podíem muntar-nos al que volguéssim. Jo no sabia que era tan gran per dins com em deien. Ens vam posar en grups de 5 entre les dues classes i em va tocar amb un grup d'amigues per passar el dia amb elles durant tot el recorregut del parc.

Port Aventura constava de 5 àrees: Mediterrània, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West. Primer vam anar a Mediterrània perquè estava a prop de l'entrada al parc i ens havíem muntat al Furius Baco. Els pocs segons que dura l'atracció són intenses pel ràpid que va i la sensació quan ens inclinàvem prop de l'aigua fins a posar-nos cap per avall.

Quan sorties de Mediterrània i anaves pel caminet recte sorties a l'àrea de Polinèsia. Allà ens vam trobar amb l'atracció de Tutuki Splash. M'atreviria a dir que va ser la que més em va agradar de totes les atraccions, ja que em vaig muntar cinc vegades. Hi havien petites baixades com si estiguessis passant per un riu amb unes quantes roques fins que arribaves a la baixada on semblava que era com una mena de cascada. Quan baixàvem tota l'aigua sortia disparada cap a nosaltres i cap al pont de davant on la gent es posava a mirar-nos com baixàvem i ens mullàvem d'aigua.

Després vam parar per menjar una mica i vam aprofitar que la gent estaria menjant per pujar-nos a més atraccions i no fer tanta cua, però ens va sortir malament perquè després vam anar a l'àrea de la Xina on ens volíem muntar al Dragon Khan. Pensàvem que no hi hauria cua però vam haver d'esperar dos quarts d'hora per pujar-nos. A més que el Dragon Khan es caracteritza per les seves diverses voltes de cap per avall i inclinació a més de pujades i baixades que si acabaves de menjar, millor no pujar-te a la poca estona perquè sortiries amb mal cos.

Després ens vam anar a l'àrea de Mèxic. Jo com sempre tan encertada, vaig obligar a què pugessin amb mi al Yucatán. Aquesta atracció consistia a donar voltes i la plataforma pujava i baixava en forma de salts. Dues de les meves amigues gairebé van vomitar el menjar així que no vam poder pujar-nos de nou.

Finalment només ens faltava anar a l'àrea Far West on es trobava la Stampida. És una muntanya russa a l'estil de l'oest i encara sort que no feia voltes cap per avall com el Dragon Khan. Després vam fer temps passejant pel parc fins a arribar a l'entrada per anar-nos a les quatre a l'autocar i tornar a casa. Va ser un dia molt divertit que s'hauria de repetir!

Anècdota.